OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Agregar foto Ferran
Agregar foto Ferran
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
FILOSOFIA DEL EXISTENCIALISME
A QUE ENS REFERIM QUAN DIEM QUE TENIM UN DUBTE EXISTENCIAL?
L'existencialisme és un corrent filosòfic i literari sorgit al s. XIX, aquest perdura fins a mitjans del s. XX.
Aquest corrent estava orientat a l'anàlisi de l'existència humana, ja què els seus pensadors consideraven que el punt de partida de la filosofia havia de ser l’individu i les seves experiències subjectives del món. Pels existencialistes, tant el pensament moral com el científic, eren i són insuficients per comprendre l’existència humana. Per això necessitaven noves categories, les quals van intentar construir. No obstant això, mai no va existir un acord general respecte a una definició estricta del terme, és a dir, que no va ser una escola filosòfica estructurada ni homogènia.
Pel que fa al seu moment històric i segons la prespectiva que es tenia al voltant de Déu, podem classificar l'existencialisme en tres vessants diferents: existencialisme cristià, existencialisme agnòstic i existencialisme ateu.
CARACTERÍSTIQUES:
A grans trets, podem dir que l'existencialisme es caracteritza pel següent:
-
Proposa una doctrina profundament individualista (sempre es tracta de la meva existència o la teva existència).
-
S'oposa a tota forma d'objectivisme i cientisme, i a qualsevol altra doctrina que entengui els éssers humans com una realitat completa que s'ha de resoldre amb els seus elements per ser coneguda o contemplada.
-
Segons Sartre, l'existencialisme era una forma d'humanisme, ja que insistia en la finitud de l'existència humana i les possibilitats ètiques inherents. És a dir, se centrava en l'individu humà i la seva subjectivitat.
-
D'aquesta manera, l'existencialisme es va trobar amb certs sentiments d'angoixa, de dol, de desesperança, de malenconia, fruit de la contemplació de l'existència humana.
REFERENTS:
Els representants principals de l'existencialisme van ser:
Søren Kierkegaard (1813-1855). Filòsof i teòleg danès, juntament amb Nietzsche considerats com els pares de l'existencialisme. Les seves obres centrades en l'existència humana, l'individu, la subjectivitat, la llibertat, la desesperació i l'angoixa. Moltes de les seves obres tenen a veure amb la fe cristiana, la qual va criticar durament.
Friedrich Nietzsche (1844-1900). Filòsof, poeta, músic i filòleg alemany. Les seves obres parlen sobre temes molt diferents com l'art, la història, la tragèdia, la religió, la ciència i altres temes a través dels quals va construir una important crítica a la tradició del pensament occidental. Se'l coneix com un dels tres “mestres de la sospita” juntament amb Marx i Freud.
Jean-Paul Sartre (1905-1980). Filòsof, novel·lista, dramaturg i polític francès. És un dels màxims exponents de l'existencialisme i del marxisme humanista. Guanyador del Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar. Parella de la filòsofa i pensadora feminista Simone de Beauvoir, va desenvolupar unes obres filosòfiques i literàries on la llibertat i la responsabilitat personal, així com el buit existencial, ocupaven el lloc central.
DIFERENTS EXISTENCIALISMES:
Existencialisme cristià:
El vessant cristià d'aquest corrent va intentar donar un enfocament existencialista al cristianisme, basant-se més que res en l'obra de Kierkegaard. Aquesta escola proposa que cada persona ha de prendre les seves decisions de manera independent, per tal de construir uns essència pròpia. Les accions d'un mateix són les que seran avaluades davant de Déu, entenent que aquesta era l'única manera de mantenir el judici constant de les mateixes.
Existencialisme ateu:
Allunyant-se del pensament de Kierkegaard, per aproximar-se més a una visió atea de l'ésser humà. Aquest pensament es relaciona sobretot amb Jean-Paul Sartre i la seva obra L’ésser i el no-res (1943). Aquest enfocament de l'existencialisme negava qualsevol forma de pensament transcendental, metafísic o religiós. D'aquesta manera, l'existencialisme confronta la por i l'angoixa de la mort, sense oferir cap salvació final a mans de Déu, ni de la natura.
Existencialisme agnòstic:
Associat més que res a l'obra de Camus i a la seva manera de pensar. Aquest planteja que l'existència o la inexistència de Déu i del que és diví, té molt poca rellevància per a l'existència de l'ésser humà, ja que pot existir o no. Això no soluciona cap problema ètic, ni proporciona cap consol a l'ésser humà que viu la vida com pot.