Començarem les nostres conclusions parlant sobre l'assoliment dels objectius que ens vam plantejar a l'inici d'aquest treball.

​

Hem aconseguit fer una dramatúrgia en format de microteatre basada en el Teatre de l'Absurd, protagonitzada per un duet còmic a on es poden identificar els rols determinats de la comèdia.

​

L'entrevista a la Pepa Plana ens va ajudar a tenir una visió més àmplia del que comporta ser una pallassa en ple segle XXI. A més, pensem que vam tenir la sort de poder entrevistar-la, ja que avui en dia és una de les grans referents. Li hem d'agrair que després d'entrevistar-la ens convidés a un assaig general de la seva pròxima funció.

​

Hem sabut fer una relació dels arquetips de la comèdia de l'art amb els personatges de la nostra dramatúrgia i del teatre de l'absurd. Les fonts documentals que vam fer servir per a la nostra investigació ens han ajudat molt i han aportat credibilitat, com es pot veure a la webgrafia no hem abusat de contingut de pàgines web.

​

Hem sigut capaces d'autodirigir-nos. Ha estat un repte per totes dues, perquè sí que és cert que havíem fet exercicis de creació però no d'aquesta magnitud. Hem de reconèixer que cap al final del nostre camí hem hagut de recórrer a la tutora del nostre treball. Però això no vol dir que no hàgim assolit aquest objectiu, sinó que necessitàvem una opinió externa i qui millor que ella per aconsellar-nos, acompanyar-nos i ajudar-nos a polir les escenes.

​

En un principi ens va costar decidir sobre que volíem fer el TDR, però des del moment que se'ns va encendre la bombeta amb aquesta idea no la vam desestimar en cap moment, ni tan sols ens ho vam plantejar, vam decidir tirar endavant la nostra proposta. Tot i que ha sigut un gran repte, en cap moment hem tingut por a l'error, de fet, pensem que en qualsevol creació si no s'estableix un mètode de prova-error les idees no acaben de desenvolupar-se. Amb relació a això, hem après que una de les capacitats dels artistes és aconseguir deixar de banda idees que en un principi agradaven, per poder aprofundir i aconseguir un bon resultat.

​

Volem destacar la nostra tècnica quant a la creació de la dramatúrgia. Aquesta va consistir, com ja hem mencionat prèviament a l'apartat de procés de creació, en què escrivíem petites escenes i simultàniament les escenificàvem o fèiem lectures dramatitzades.

 

En aquestes conclusions volem dedicar un apartat a l'aprenentatge adquirit durant aquests mesos de treball. Primer ens centrarem en l'àmbit més teatral o escènic, després a l'aprenentatge personal i conclourem amb una reflexió final.

​

Durant la creació de la nostra peça ens hem adonat que el desenvolupament d'un projecte d'aquestes magnituds no és gens fàcil, requereix compromís, responsabilitat i una molt bona organització. El fet de començar una obra de teatre des de zero t'ensenya que no només importa el resultat, atès que sense assajos dedicats a un bon treball de personatges, cos i text no s'arriba a cap lloc. A més en aquests moments d'experimentació, exploració i observació és quan neix i es crea tot.

​

Un punt que trobem molt important, que ni tan sols ens hi vam adonar fins que vam poder ensenyar l'obra tota muntada a la nostra tutora, és el canvi de rols que hem fet respecte als personatges. Cada un fa un personatge el qual no està acostumat a interpretar o que en un primer moment no hauria triat. Per tant, podem dir que hem sortit de la nostra zona de confort.

​

Personalment hem millorat la nostra capacitat d'organització gràcies al calendari a on ens vam programar les tasques i els lliuraments. Hem de ser sincers i també hem de reconèixer que tampoc ho portàvem al dia, encara que sense aquesta ajuda hagués estat molt difícil la gestió del temps.

​

La comunicació ha sigut clau per poder avançar progressivament i no estancar-nos, ja que ens donàvem l'espai per debatre, escoltar i argumentar les idees que proposava cada un.

​

Com que teníem molt clar cap a on anava el nostre treball, hem estat bastant autònoms i gairebé no hem hagut de recórrer a la nostra tutora. Òbviament, ella ens ha anat fent propostes sobre coses que podíem anar afegint per complementar al tema principal, però la seva figura ha estat més com un acompanyament i no pas com a la solució de les dificultats que ens han pogut sorgir en moments determinats.

​

Ens sentim satisfets i agraïts, un cop més, de poder expressar mitjançant l'art les inquietuds que ens passen pel cap. A través d'aquest un pot experimentar i expressar el que sent de qualsevol manera i forma, per això creiem que s'hauria de fomentar i estimular a tothom des de la infància, malgrat que a la nostra societat actual sovint queda banalitzat.