OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Agregar foto Ferran
Agregar foto Ferran
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
EL PROCES,
PERO EL DE CREACIO
´
´
`
arrels, impulsos i origens
´
Cap creació apareix del no-res, sempre hi ha un moment o punt inicial on un pensament, a poc a poc es comença desenvolupar i es converteix en una petita idea. Aquesta, mitjançant errors, va evolucionant i fins i tot pot acabar fent un gir de 180 graus, i això és el que ens va passar a nosaltres. Al principi, amb el TDR volíem crear la nostra pròpia marca de roba, tot i estar fent el batxillerat d'arts escèniques, sí, ens vam engrescar amb aquesta idea. Finalment, vam veure que no ens acabava de convèncer i per tant vam decidir fer una pluja d'idees.
Després de valorar totes les propostes vam acabar escollint una, la que més s'adaptava als nostres gustos i inquietuds. La idea guanyadora va ser crear una dramatúrgia i representar-la, fins aquí tot bé, només ens calia pensar sobre què volíem parlar i quin gènere teatral voldríem representar. Va ser en aquest moment, bé potser abans vam fer unes quantes pluges d'idees més, quan se'ns va engegar la famosa bombeta i ens vam adonar que teníem la solució davant dels nostres ulls. Per si no ho sabeu, tots dos fem teatre junts i en aquell moment estàvem preparant una obra titulada Ubú Rei d'Alfred Jarry, vam caure en què ens estava agradant molt treballar aquell text, aleshores vam indagar una mica sobre aquesta dramatúrgia i va ser quan vam topar amb el teatre de l'absurd.
El que ens va cridar l'atenció d'aquest gènere va ser que totes les idees que tinguessis, per absurdes que fossin, podien arribar a ser vàlides. Una altra cosa que també ens va interessar molt d'aquest estil és que encara que estigui molt relacionat amb el món de la comèdia, té un rerefons de crítica constant i també dona una gran importància a la filosofia de l'existencialisme. En certa manera, una de les raons per la qual ens vam sentir atrets pel teatre de l'absurd va ser per la seva aparença enganyosa, ja que des de fora sembla un gènere teatral molt senzill i absurd, però veritablement té una gran complexitat tant per ser entès com per ser escrit i representat; i això, clarament, va despertar la nostra ambició.
la coccio del projecte
´
El nostre procés de creació es va dividir en dues etapes.
La primera va consistir en redactar, a partir dels llibres que havíem llegit, una proposta. Va ser en aquest moment quan vam decidir el què volíem fer. Teníem diferents possibilitats: escollir una obra ja escrita d'aquest gènere, versionar-ne una, escriure a partir d'una peça ja escrita o fer una des de zero inspirada en el teatre de l'absurd. Aquesta última va ser la nostra elecció.
Abans de posar-nos a escriure vam fer una pluja d'idees sobre temes que ens interessava tractar: l'amor, la Covid, el destí, la mort... També vam afegir en aquesta llista una sèrie de preguntes existencials i vam proposar situacions quotidianes i les vam portar a l'absurditat.
De totes les cites que havien sortit ens vam quedar amb una:
Penso per mi, o discursos prefabricats parlen a través de la meva boca?
Aquesta frase ens va donar molt de joc per imaginar i crear, tant que fins i tot vam escriure un relat breu, aquest tractava sobre la força sobrehumana que dona a entendre la cita. El que vam fer va ser personificar els conceptes desventura i ventura en una mena de deus, els quals decidien el futur de diferents persones en diferents situacions.
La segona part del nostre procés de creació va començar en un dia qualsevol, un dia solejat d'estiu en el que no teníem res a fer. Primer de tot vam començar amb improvisacions a través de paperets, en els quals vam posar personatges, llocs i estats d'ànim. Els escollíem aleatòriament i amb el que sortia fèiem una improvisació, si ens agradava com ens havia sortit apuntàvem l'escena o la situació.
Un altre sistema que ens va anar molt bé per desenvolupar la creativitat, per tal de fer aparèixer la nostra inspiració, va ser escriure una proposta d'una petita escena a partir d'unes consignes i uns verbs d'acció concrets. Com que no havíem de partir des de zero, sinó d'unes propostes i d'accions concretes que hi havien d'aparèixer a l'escena, va ser molt fàcil per tots dos. Seguint en la línia de la improvisació i els verbs d'acció, l'altra cosa que ens va ajudar a trobar l'inici de la nostra obra va ser fusionar-los. Vam utilitzar el verb d'acció "esperar", en l'escena improvisada no es podia parlar, havíem de jugar amb el verb de forma gestual i fent totes les possibilitats que ens passessin pel cap. D'aquí, com ja hem dit prèviament, va sortir la idea de la cita com a estructura de l'obra. Vam fer un recull de les propostes que havien anat sortint i que havíem escrit, i a partir d'això vam construir dues escenes.
Després de rebre la correcció de la Laura López ja vam començar a escriure el que seria el nostre text definitiu. Malgrat haver escrit les dues cites ens faltava el contingut existencialista, així que vam tornar a fer una pluja d'idees on hi vam afegir un esquema amb l'estructura de l'obra i una descripció breu dels personatges on els relacionàvem amb els arquetips de la Commedia dell’Arte. Simultàniament també vam escriure altres propostes que se'ns anaven ocorrent, aquestes finalment no les vam utilitzar, tot i que ens van ajudar per escriure el pròleg de la nostra obra.
Durant la segona meitat del mes de juliol vam acabar la dramatúrgia, per crear-la vam seguir el mètode d'escriure alhora que escenificàvem les escenes per comprovar si funcionaven. Això també ens va servir per anar avançant feina perquè la nostra idea era tenir el muntatge fet per a finals de setembre, ja que durant el mes d'agost no ens anàvem a trobar a causa de les vacances. Malgrat això vam aprofitar per avançar individualment la teoria.
Vam començar el curs i la nostra decisió va ser quedar cada dimarts i cada dijous per assajar o per avançar teoria. Les primeres setmanes quedàvem a casa de la Lucia i ens posàvem en el seu menjador. També ens trobàvem divendres i caps de setmana, tot i que anàvem avançant progressivament ens feia la sensació que mai acabàvem; en el marc teòric cada vegada afegíem més temes per explicar. Pel que fa a la part més pràctica, vam tenir diferents obstacles que finalment vam superar. La veritat és que durant aquest treball la capacitat d'adaptació va ser la clau, tenint en compte que tres setmanes abans d'entregar el TDR, vam haver de reescriure tota la dramatúrgia en un dia. La causa d'això va ser que no vam poder quedar amb la tutora fins a mitjans d'octubre. En aquesta trobada ens vam adonar que el que havíem construït s'apropava més al teatre de ficció que no pas a l'absurd. També teníem molta urgència en tenir la dramatúrgia finalitzada amb temps perquè el nostre treball requeria bastants dies d'assaig.
Com que en el nostre TDR també hi havíem buscat informació sobre el duet còmic, vam voler afegir una presentació de la nostra companyia basada en aquest moviment. Finalment, vam acabar tot el muntatge cap a finals d'octubre, amb tot el vestuari i l'escenografia ja decidida vam fer la sessió de fotos.
El resultat d'aquesta es pot veure en totes les imatges que acompanyen la informació d'aquesta web, a més a més hi trobareu un apartat específic on hi ha un enllaç a la galeria. En aquesta també està penjat el cartell de l'obra. Per veure d'una manera més entretinguda el nostre procés creatiu hem fet un recull dels vídeos gravats durant els assajos.
per que hem triat aquesta estetica?
`
`
La nostra web manté una estètica basada en la gamma de colors primaris sostractius: cian, groc i magenta. Per què aquesta elecció? Perquè tota la pàgina mantinguès un fil i d'aquesta manera quedès tot unificat. També amb la nostra tipografia dels títols volíem fer una mena de similitud amb el que són els focus d'un escenari, ja que les lletres mantenen un aspecte de neons, a més el fons de les nostres pàgines són de color negre i amb això volíem fer referència a l'aspecte d'un escenari tradicional.