OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Agregar foto Ferran
Agregar foto Ferran
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
PER QUE DOS I NO TRES?
EL DUET CoMIC
`
`
El duet còmic apareix en la tradició del music hall britànic i el vodevil americà com a una modalitat
de comèdia, en la que en un mateix acte apareixen dos intèrprets humorístics.
MUSIC HALL
Gènere d'entreteniment teatral britànic, es va popularitzar des de principis de l’època victoriana, que va començar cap al 1837 i va finalitzar després del 1901. Aquest tipus d’entreteniment teatral incloïa una barreja de cançons populars, comèdies, actes especials i diversió.
VODEVIL
Gènere teatral d’entreteniment de varietats nascut a França a finals del segle XIX. Originalment un vodevil era una comèdia sense intencions psicològiques o morals, basada en una situació còmica: una composició dramàtica o poesia lleugera, intercalada amb cançons o balls. Es va popularitzar als Estats Units i al Canadà des de principis de la dècada de 1880 fins a principis de la dècada de 1930. D'alguna manera anàloga al music hall de la Gran Bretanya victoriana, una actuació típica de vodevil nord-americana estava formada per una sèrie d'actes separats i no relacionats. Entre els tipus d’actes s’inclouen: músics populars i clàssics, cantants, ballarins, còmics, animals entrenats, mags, ventrílocs, homes forts, imitadors femenins i masculins, acròbates, pallassos, cançons il·lustrades, malabaristes, obres de teatre en un acte o escenes d’obres teatrals, atletes, conferenciants, celebritats...
Aquests emparellaments còmics solen ser a llarg termini, en alguns casos per a tota la carrera dels artistes. Actuacions dobles a l’escenari, televisió i cinema.
Possibilitats dins del duet
L’humor sovint es deriva de la relació desigual entre dues parelles, generalment del mateix gènere, edat, origen ètnic i professió, però dràsticament diferents en termes de personalitat o comportament. Tradicionalment podem trobar dos personatges típics que s’utilitzen en un duet còmic.
El primer, és la persona estirada, sovint se la presenta com a raonable i seriosa; en canvi, el segon, és la persona divertida és retratat com a divertit, menys educat o menys intel·ligent, ximple o poc ortodox. Quan l’audiència s’identifica principalment amb un personatge, ho fa sovint amb el paper de còmic.
Malgrat els noms que se solen donar als papers, la persona que és més estirada no sempre no té humor, ni el còmic és sempre qui proporciona l'humor de l'acte. De vegades, la persona seriosa fa riure a través de reaccions sarcàstiques a les bromes del còmic.
Quan la persona estirada no té cap propòsit còmic específic, sinó que actua com un dispositiu per fer que el còmic tingui bon aspecte, se'l coneix com a criat. Molt sovint, l’humor en un acte doble prové de la manera en què les dues personalitats juguen l'una amb l'altre, en lloc de jugar individualment. En molts actes d'èxit, els papers són intercanviables.
REFERENTS
El format és particularment popular al Regne Unit, on els actes d’èxit inclouen Peter Cook i Dudley Moore (el lliurament impassible de Cook contrastava amb la bufoneria de Moore), Morecambe and Wise i The Two Ronnies. La tradició també és present als Estats Units amb actes com Wheeler i Woolsey, Abbott i Costello, Gallagher i Shean, Burns i Allen i Lyons i Yosco.
En el món més actual també podem trobar duets que han sigut molt representatius en la història. El primer és el Gordo i el Flaco, va ser el nom que adquirir en espanyol el duet de comèdia britànica nord-americana de Laurel i Hardy. Aquest duet es va iniciar al cinema mut als anys vint i la seva carrera va acabar a la meitat del segle XX.
El tipus d’humor que feien servir per als gags s’anomena slapstick o també la podem anomenar comèdia física. Aquest tipus d’humor es basa en exagerar la violència física, molt utilitzada en els dibuixos animats.
A Espanya es va popularitzar amb la televisió el duet còmic de Tip i Coll (Luis Sánchez Polack i José Luis Coll). El seu humor ja començava pel seu vestuari d'etiqueta i amb barret de copa i bombí. Estaven molt propers a l'humor absurd, similar al surrealisme.