OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Agregar foto Ferran
Agregar foto Ferran
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
jean-paul sartre
Jean-Paul Charles Aymard Sartre neix el 21 de juny de 1905 i mor el 15 d'abril de 1980 a París. Conegut per ser un filòsof, dramaturg, escriptor, novel·lista, activista polític, exponent de l'existencialisme i del marxisme humanista.
Durant el 1933 marxa a Berlín, allà s'inicia en la fenomenologia de Husserl. Les primeres publicacions de Sartre són aplicacions directes del mètode de Husserl: La transcendència de l'ego (1936), La imaginació (1936), Esbós d'una teoria de les emocions (1939) i Psicologia fenomenològica de la imaginació (1940). L’any 1938 l'aparició de la seva novel·la filosòfica titulada La nàusea li va suposar la primera fama. Amb la seva obra va estar a punt d'obtenir el Premi Goncourt, també va fer una col·lecció d'històries curtes que van ser publicades. Després d'aquest període arriba la Segona Guerra Mundial i és mobilitzat com a presoner a Meuther (Lorena). Abans del fet ell no tenia consciència política, després de la seva experiència en la guerra va haver-hi una gran evolució en el seu pensament.
L'any 1941 finalment s'allibera d'anar a la Segona Guerra Mundial gràcies a un certificat mèdic fals. Retorna a París i amb alguns dels seus amics com Simone de Beauvoir, comença a participar en la fundació d'un moviment de resistència anomenat Socialisme i llibertat, aquest romandrà fins que la majoria dels membres s'afilien al Partit Comunista. Dos anys més tard publica El Ser y la Nada, amb aquesta obra assoleix una gran popularitat que el porta a abandonar un dels seus treballs, l'educació, per tal de dedicar-se únicament a escriure. Durant aquest període, juntament amb Raymond Aron, Maurice Merleau-Ponty i Simone de Beauvoir, funda una de les revistes de pensaments de l'esquerra més influent de la postguerra Les temps Modernes.
L'any 1964 rebutja el Premi Nobel de Literatura i quatre anys més tard participa en la revolta estudiantil de maig de 1968. Després d'aquest fet s'implica directament en la direcció del diari La Cause du Peuple i és el fundador d'un altre diari, Tout. El 1975 comença a perdre la visió fins a quedar-se cec, això comporta que deixi de banda l'escriptura i la lectura durant els seus últims anys de vida. La seva última obra és publica cap al 1971 i rep per títol L'idiota de la família, es fonamenta en la seva recerca de la personalitat de Gustave Flaubert i està dedicada al tema de la creació literària.
OBRA: LES MOSQUES
PERSONATGES:
-
Orestes (Fill del difunt rei d'Argos, Agamèmnon)
-
Electra (Filla d'Agamèmnon i germana d'Orestes)
-
Júpiter (Déu de la mort i de les mosques)
-
Clitemnestra (Reina d'Argos)
-
Egist (Nou rei d'Argos)
-
El Pedagog (Preceptor d'Oreste)
RESUM:
Aquesta obra va ser estrenada l'any 1943, quan França era ocupada pels alemanys. Es considera l'obra més important de l'autor, pel fet que el text suposa una declaració dels ideals existencialistes i una reflexió sobre la llibertat.
L'obra es desenvolupa a la ciutat d'Argos, la qual està invaïda per les mosques per culpa de la degradació moral dels seus habitants. Orestes, el protagonista de la peça, torna a la seva ciutat natal, Argos, amb l'objectiu de matar a Egisto, assassí del seu pare, rei, i actual marit de Climestina, aquesta també mare d'Orestes. Ell finalment compleix el seu objectiu gràcies a l'ajuda d'Electra, la seva germana. Ella finalment s'acaba penedint del crim comès, en canvi, Orestes afronta totes les conseqüències d'assassinar al rei, tot sabent que està desafiant als déus i que haurà de matar també a la seva mare.
Sartre, en part, està defensant la necessitat de la revolta contra el nacionalisme a que estaven sotmesos els francesos. Aquesta idea radical de la llibertat ignorava la tesi marxista que accepta que la consciència és el resultat de les condicions materials de l'existència. El vertader objectiu d'aquesta obra era pretendre despertar als esperits i reivindicar la responsabilitat dels homes, davant una societat silenciada i adormida per la comoditat i el poder.