Principalment, volíem un vestuari que fos informal, però a la vegada formal, per això vam triar una roba més elegant per poder fer el contrast amb unes sabates més esportives. ​Primerament ens anàvem a vestir de negre, però a nosaltres aquest color ens transportava a un imaginari de mort, terror, dol... El blanc també va ser descartat perquè el fons de l'escenari era d'aquest color i volíem que el vestuari ressaltés. Per això el color escollit va ser el marró, ens semblava que no era un color que donés gaire informació, a més, també vam pensar jugar amb diferents tonalitats, des d'un marró gairebé crema fins a un marró ben fosc. D'aquesta manera estàvem aconseguint una similitud amb els diferents tons de pell.

Com a significat més metafòric, vam trobar una relació amb el tema de l'obra (el control). A què ens volem referir amb això? Doncs al fet que durant l'obra van passant situacions que no podem controlar, aquest vestuari crea la sensació que anem nus, desprotegits. Alhora, podem transportar al públic a l'imaginari on els personatges son titelles o nines que estan sent manipulades.

Com a darrera cosa en relació amb el vestuari, cal mencionar la pols que portem per tot el cos. La funció d'aquesta és representar el pas del temps i que els personatges no poden sortir de l'espiral on es troben.