EUGENE IONESCO

Eugene Ionesco neix el 1912 a Slatina (Rumania), és considerat el màxim representant i creador del teatre de l'absurd junt amb Samuel Becket, també un dels autors teatrals més importants del segle XX. Ionesco viu la seva infància i adolescència a París i Bucarest, a on també estudiarà la carrera de Lletres i impartirà classes de francès. L'any 1936 es casa i un parell d'anys més tard té una filla amb la seva dona. Cap a l'any 1952 es publica la seva primera obra de teatre La Cantant calba, que esdevindrà la seva gran obra. Aquesta es va estrenar per primera vegada l'any 1950 al Théâtre des Noctambules. Rinoceronte o El rei es mor, són altres obres famoses de l'autor. L'any 1970 és escollit com a membre de l'Academia Francesa i obté diversos premis literaris . Finalment mor a París el març de 1994.

OBRA: LA CANTANT CALBA

PERSONATGES:

Senyor Smith
Senyora Smith
Senyor Martin
Senyora Martin
Mary
La serventa
El capità dels bombers

RESUM:

Primera obra dramàtica d'Eugène Ionesco la va escriure l'any 1950. Va ser estrenada l'11 de maig de 1950 al Théâtre des Noctambules. Al principi va passar molt desapercebuda, fins a la dècada dels seixanta que ja la van reconèixer com a un clàssic modern. La cantant calba ens fa veure que de vegades la realitat pot ser més irreal que la fantasia. L'autor fa una crítica de la incomunicació total que hi havia en la societat i que continua havent-hi, l'obra recull trames sense significat, humor i desconcert, tot això fent una proposta que s'emmarca dins del gènere de l'absurd, és considerada un dels seus referents.

L'obra, tal com es descriu a l'inici, es desenvolupa a un "Interior burgués inglés, con sillones ingleses. Velada inglesa. El señor Smith, inglés, en su sillón y con sus zapatillas inglesas, fuma su pipa inglesa y lee un diario inglés, junto a una chimenea inglesa..." i transcorre en un període de temps indeterminat. L'acció comença amb els Smith a escena, entre ells mantenen diferents converses sense cap mena de sentit, tots dos estan a l'espera dels Martín. Al mateix temps Mary, l'assistenta dels Smith, es troba amb el cap de bombers local, el seu amant. Durant l'obra, les dues famílies s'expliquen bromes sense sentit i poemes que tampoc s'entenen. En un moment, el matrimoni dels Martin conversen com si fossin completament dos desconeguts que s'acaben de conèixer. Tots els papers d'aquesta obra són paròdies de personatges buits i transparents, esbojarrats com els discursos que pronuncien. Tafanegen sobre persones que són totes iguals, tant que fins i tot tenen el mateix nom. Quan arriba el cap dels bombers comencen a fer endevinalles i expliquen històries sense cap mena de sentit. L'obra acaba quan estan cridant i es deixen d'escoltar les seves veus, aquesta torna al seu inici, però a la inversa, és a dir, els senyors Smith són els senyors Martin i viceversa.

OBRA: EL RINOCERONT

El Rinoceront va ser escrita i estrenada el 1959. Es considera una al·legoria de l'aparició del comunisme, el feixisme i el nazisme abans de la Segona Guerra Mundial. En l'actualitat es considera una obra mestra de la literatura antitotalitària perquè ofereix un sòlid exemple dels perills del conformisme i la mentalitat de grup.

L'escena comença en una ciutat tranquil·la, un diumenge al matí. Dos homes, Berenguer (el protagonista, empleat d'una oficina, tímid i poc segur) i el seu amic Joan estan asseguts a la terrassa d'un cafè. Tot d'una, un rinoceront travessa la plaça amb gran estrèpit.

Berenguer veu a la jove Daisy, una de les seves companyes de l'oficina, de la qual està enamorat, encara que és incapaç de declarar-se. En una taula propera, un ancià cavaller conversa amb El lògic, mentre Berenguer i Joan continuen discutint. El rinoceront semblava ja oblidat quan de nou se senten els sorolls característics de l'animal: galop precipitat, panteix ronc, brams.

S'entaula una discussió frívola entre Joan i Berenguer sobre si es tracta d'un únic rinoceront, sobre si tenia un o dues banyes i sobre si era d'origen asiàtic o africà. Acaba amb en Joan abandonant la terrassa furiós i Berenguer lamentant l'estúpida discussió.

Aquesta escena té lloc l'endemà a l'oficina on treballa Berenguer. Els presents (la secretària Daisy, el professor jubilat Botard, el subcap de l'oficina Dudard i el cap senyor Papillón) comenten l'absència d'un dels empleats, el senyor Boeuf, i amb especial incredulitat el que va passar el dia anterior. Tot d'una entra la senyora Boeuf avisant que és perseguida per un rinoceront... Apareix el rinoceront i ella el reconeix com el seu marit. Cada vegada més habitants es transformen en rinoceronts.

Canvia l'escena, estem a casa d'en Joan. Berenguer visita al seu amic per disculpar-se. Joan està malalt, critica l'espècie humana i a poc a poc es converteix en rinoceront davant de Berenguer.

L'escena té lloc a casa d'en Berenguer. Els rinoceronts, cada vegada més agressius, no paren de córrer pel carrer. Arriba Daisy amb el menjar i comentant que Botard és ja un rinoceront. L'última escena és un monòleg de Berenguer davant d'un mirall.

PERSONATGES:

RESUM:

Berenguer (Personatge principal, un home comú i senzill immune a la malaltia)
Botard (Home contradictori i pessimista)
Daisy (Jove secretària, amable i cordial)
Dudard (Intel·lectual que pretén examinar tot amb una freda neutralitat, que anteposa la lògica a la passió)
El lògic (Home amo d'una ànima impertorbable)
Joan (Home elegant, burgès i molt pretensiós, amic de Berenguer)

Tornar enrere