OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Per últim, agrair als nostres pares per fer que des de petits el teatre formes part de les nostres vides i per estar allà sempre que els hem necessitat.
Agregar foto Ferran
Agregar foto Ferran
OBRA: LA CANTANT CALBA
OBRA: LA CANTANT CALBA
BECKETT
Samuel Bareluy Beckett va néixer el 13 d'abril de l'any 1906 a Foxrock, Dublín (Irlanda), en una família adinerada i amb creences protestants, sent la seva mare Mary Roe i el seu pare Bill Beckett.
L'any 1920, Samuel va acudir al Portora Royal School i tres anys després es va matricular al Trinity College, on va estudiar francès i italià, graduant-se l'any 1927. Va exercir com a professor a Belfast. El 1928 va anar a la ciutat de París, on va actuar com a lector de Llengua i Literatura Anglesa a l'École Normale Supérieure. En aquest període, Beckett va iniciar una estreta amistat amb un altre important escriptor de l'època, James Joyce.
La seva carrera com a literat es va iniciar en l'àmbit de la poesia, escrivint Whoroscope (1930). Al 1931 Beckett va redactar un assaig literari sobre la figura de Marcel Proust. Per aquesta època va viatjar per diversos països d'Europa, entre ells Alemanya i Anglaterra. El seu primer conte va ser Belacqua A Dublín (1934). Més tard va publicar la novel·la Murphy (1938). En aquesta època va conèixer a Suzanne Deschevaux-Dusmesnil, noia francesa amb qui va començar una relació sentimental que va acabar en casament l'any 1961.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, França va ser ocupada per l'exèrcit nazi, Samuel va recolzar la Resistència Francesa i va ser perseguit per la Gestapo. En aquest període va escriure la novel·la Watt, un llibre que no va veure la llum fins als anys 50. El mateix va passar amb Mercier i Camier, novel·la humorística escrita en 1946 que no va ser publicada fins a la dècada dels setanta.
El seu text revelació va ser l'obra teatral Tot esperant Godot (1952), amb aquesta l'escriptor irlandès es va convertir, al costat del romanès Eugene Ionesco, en el principal referent del teatre de l'absurd, reflectint l'angoixa de l'individu, el pessimisme vital i la solitud existencial amb una disposició il·lògica i grotesca que trencava amb els cànons previs de l'escena tradicional. El 5 de gener de 1953 l'obra va ser representada per primera vegada per Roger Blin.
L'any 1969 li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura, però no va acudir a rebre el guardó. El 22 de desembre de 1989 a París (França) va morir Beckett a causa d'una insuficiència respiratòria.
OBRA: TOT ESPERANT GODOT
És l'obra més coneguda de Beckett. Encara que la trama sembli que no hi ha cap acció rellevant, la veritat és que no deixa de ser un reflex de l'absurd de la vida, una vida en la qual cada dia és exactament igual que l'anterior i en el què ningú sap ni d'on ve ni cap on va. Una trama que encara que sembli simple, la veritat és que amaga una de les preguntes més importants de l'existencialisme: per a què vivim?
En aquest muntatge, Beckett encara no dirigia les seves obres, va introduir un nou tipus d'acció dramàtica. El temps i l'espai són indeterminats, la tragèdia es porta tant al límit que resulta còmica per la seva caricaturització i el seu to grotesc i absurd.
PERSONATGES
VLADIMIR I ESTRAGÓ: vagabunds.
GODOT: simbolitza Déu.
POZZO: home poderós.
LUCKY: esclau de Pozzo.
MISSATGER: missatger.
L'obra està dividida en dos actes protagonitzats per dos vagabunds anomenats Vladimir (Didi) i Estragó (Gogo). L'espai on es troben és un camí buit, gairebé desèrtic, on només hi ha un arbre. Cada matí es retroben en aquest camí i mai se'n recorden de si ahir també van estar, tenen els records dispersos. Però tenen molt clar que han vingut a fer: esperar Godot. Qui és Godot? No ho sabem ni ells tampoc. Però els sona que és algú que els pot solucionar la vida i fer que visquin millor, almenys, que dormin en una muntanya de palla i tinguin la panxa plena de bon menjar. Així i tot ni recorden la seva cara, ni tan sols saben del cert si aquest és el lloc en el qual l'han d'esperar. Així i tot ells esperen. Perquè no tenen res més a fer. Intenten parlar, però no seran capaços de comunicar-se ni d'entendre i no saben què més fer per entretenir la seva espera. Llavors, arribarà Pozzo, un home que portarà al seu esclau Lucky lligat amb una corda al coll. Un home adinerat, cruel i enèrgic que, tot i que intentarà mantenir una aparença de seguretat i determinació, viurà en el mateix buit existencial que els altres personatges. No sap cap a on es dirigeix, només sap que ha de seguir cap endavant.
El primer acte es tanca amb l'arribada d'un nen (missatger) que comunica als personatges que avui Godot no podrà anar, però que demà segurament vindrà. Els dos protagonistes decideixen tornar l'endemà per trobar-se, d'una vegada amb totes, amb Godot.
El segon acte de tot esperant Godot planteja la mateixa estructura: els dos protagonistes es retroben en el mateix escenari amb els mateixos dubtes sobre si ahir van estar allà o no. Però, aquest cop, hi ha rastres de la seva presència i del pas de Pozzo i Lucky, per tant, els dos personatges comencen a ser conscients del que està succeint encara que segueixin sumits en un mar de dubtes i d'incertesa.Torna a aparèixer Pozzo, però aquesta vegada està cec i Lucky mut. Només ha passat un dia, però en aquest dia, les coses han canviat de forma molt profunda. El nen (missatger) tornarà a aparèixer i negarà que el dia anterior hagués aparegut, cosa que reflecteix que totes les persones del món viuen en aquesta paradoxa i aquesta confusió constant.
L'obra finalitza de la mateixa manera que l'acte primer: els dos vagabunds s'acomiaden en caure la nit prometent que l'endemà tornaran a reunir-se al mateix lloc per esperar que arribi Godot.
RESUM
Aquesta obra forma part del teatre de l'absurd. La va escriure Samuel Beckett l'any 1940, però no va ser publicada fins al 1952 i estrenada a França aquest mateix any, sota la direcció de Roger Blin.